Les alternatives a l’amalgama inclouen resina composta, ionòmer de vidre, porcellana i or, entre altres opcions. La majoria dels consumidors trien farciments compostos directes perquè la coloració blanca coincideix millor amb la dent i el cost es considera moderat.
En el passat, un argument comú contra els farciments compostos era que no eren tan duradors com l’amalgama. No obstant això, estudis recents han desmentit aquesta afirmació. Els investigadors d’un estudi publicat el 2016 i realitzat amb més de 76,000 pacients durant més de deu anys van trobar que els farcits d’amalgama posterior tenien una taxa de fracàs anual superior als compostos.1Dos estudis separats publicats el 2013 van trobar que els farciments compostos es van realitzar així com l’amalgama en comparar les taxes de fracàs2i taxes d’emplenament de substitució.3Altres investigacions han ofert resultats similars: un estudi publicat el 2015 va documentar un "bon rendiment clínic" de resines compostes durant una avaluació de 30 anys,4una metaanàlisi publicada el 2014 va assenyalar una "bona supervivència" de restauracions compostes de resina posteriors,5un estudi publicat el 2012 va mostrar que certs tipus de materials compostos duraven fins a l’amalgama,6i un estudi publicat el 2011 va trobar un "bon rendiment clínic" de compostos durant un període de 22 anys.7
Els farciments compostos també han estat criticats perquè alguns contenen el controvertit material bisfenol-A (BPA). Els dentistes tenen diverses opinions sobre la seguretat de BPA i altres tipus de bisfenol, com ara Bis-GMA i Bis-DMA. També s’ha preocupat pels ionòmers de vidre, que contenen tots fluor.
Els pacients preocupats pels ingredients dels materials dentals solen parlar amb els seus dentistes sobre l’ús d’un material que no conté determinats ingredients. Per exemple, un producte anomenat Admira Fusion8/Admira Fusion X-tra9publicat el gener de 2016 per l’empresa dental VOCO, es diu que és ceràmic10i no contenir Bis-GMA o BPA abans ni després de la seva curació.
Una altra opció per als pacients dentals preocupats per quina alternativa lliure de mercuri per utilitzar com a material de farciment és fer la seva pròpia investigació i / o fer una prova de biocompatibilitat dental. Si s’utilitzen proves biològiques, la mostra de sang d’un pacient s’envia a un laboratori on s’avalua el sèrum per detectar la presència d’anticossos IgG i IgM als ingredients químics utilitzats en els productes dentals.11 Després es proporciona al pacient una llista detallada de quins materials dentals de marca són segurs per al seu ús i quins poden provocar una reacció. Hi ha dos exemples de laboratoris que actualment ofereixen aquest servei Laboratoris Biocomp12i ELISA / ACT Biotechnologies13
A més, pel que fa a les al·lèrgies dentals, el Dr. Stejskal va presentar el Prova MELISA el 1994. Es tracta d’una versió modificada del LLT (Lymphocyte Transformation Test) LLT dissenyada per provar la sensibilitat retardada de tipus IV de la hipersensibilitat als metalls, inclosa la sensibilitat al mercuri.14
A més de considerar quin material s’ha d’utilitzar per als farciments dentals, és essencial que els pacients i professionals dentals estiguin familiaritzats amb i utilitzeu mesures de seguretat a l’hora d’eliminar els farcits d’amalgama dental amb mercuri.
